Sempre estem dient que el mobiliari de Magisteri és d’allò més incòmode, i jo no ho negava, però després de veure una pel·lícula d’Espai Cinema, vaig poder comprovar la seua comfortabilitat en tota la seua esplendor. I puc afirmar que és pitjor del que ja em pensava.
Dimecres passat, després de canviar-nos dues vegades d’aula, la primera perquè hi havia un problema a l’ordinador i després perquè a una aula no s’apagaven les llums (es veu que la tecnologia “punta” encara no ha arribat a l’escola), ens vam dirigir a l’aula de “relax” 27 on ens vam acomodar a uns seients anatòmics de cadira fixa.
Al principi no estan tan mal, però després d’una estoneta (no penseu que més de dos minuts…) havies de canviar de posició ja que el teu coll tot contorsionat no podia suportar la mateixa postura. I ací arribava el dilema: o et recolzaves a la taula i aguantaves el teu cap perquè pensaves que en qualsevol moment cauria; o deixaves reposar la teua esquena en el respatler per acavar de destroçar-te-la…La veritat és que no importava l’opció que triares ja que cada cinc minuts havies de canviar la teua situació corporal per poder aguantar tota la pel·lícula.
En eixir del visionat semblava que t’hagueren pegat durant dues hores amb una bara per arreglar-te l’esquena (com si no la tinguèrem prou fotuda ja…).
Espere que el nou edifici de l’escola de Magisteri siga millor que l’actual, però sobre tot té preferència i és prioritari l’obtenció d’un mobiliari adequat, perquè aquestos, com que són tan nostàlgics (per això han utilitzat els mateixos barracons trenta anys), són capaços d’endur-se els que utilitzem ara per a modelar les esquenes dels futurs mestres.
