Hui, 22 d'octubre, he anat a veure la pel·lícula Antonia's line i he de dir-vos que m'ha sorprés molt positivament. A mesura que anava avançant, m'agradava més i la veritat és que he eixit del visionat amb una sensació prou bona.
El film m'ha fet reflexionar sobre tres parts de la vida que tots hem de passar: el naixement, la vida i la mort. Conta d'una manera molt natural i amb notes d'humor com es desenvolupen i finalitzen les vides d'un grup de persones d'un poble menut.
Supose que el tema de la mort és una qüestió que alguns consideraran bastant escandalosa per tractar amb xiquets, però també forma part de la seua vida. Com a futurs mestres pense que deuriem tractar la mort d'alguna manera a les aules; en la pel·lícula es veu la mort com una cosa completament normal, i és la visió que hauriem de tindre tots nosaltres i que hauriem de transmetre.
Durant tota la carrera se'ns ha dit que a l'escola els xiquets han d'apendre el que és la vida i el que és viure en societat i nosaltres som els que haurem d'ensenyar-los-ho. Antonia's line ens mostra dos qüestions molt relacionades amb aquestos aprenentatges: la mort com a part de la vida i que cada persona adquereix un rol en la societat en que viu.
És molt difícil ensenyar, i donar lliçons de vida encara ho és més, supose que no sabem encara el que ens espera...
No hay comentarios:
Publicar un comentario