AMANÉIXER, F.W. Murnau

Amanéixer conta la història d’un home que viu en un poblet amb la seua dona i el seu fill i coneix a un altra dona de la ciutat. Aquesta, l’enlluerna amb la seua bellesa i modernitat fent que ell arribe a planejar un assassinat contra la seua pròpia dona. L’home en el moment que va acometre el crim s’ho pensa millor i s’adona que està realment enamorat de la seua dona, però aquesta presa pel pànic, fuig d’ell arribant fins la ciutat lloc en què es reconcilien i passen un dia de somni. Quan tornen a la casa, amb la barca que havien anat, un temporal els sorprén fent que els dos i caiguen a l’aigua. L’home arriba fins a la vora i sobreviu però la dona es perd. Tot el poble comença a buscar-la. Per altra part l’amant, pensant que els seus desitjos s’han complit, se’n va a per l’home, i aquest en veure-la es torna boig i intenta matar-la, però un crit dient que han trobat la seua dona fa que la deixe i vaja a buscar el seu vertader amor. Així l’amor del matrimoni aconsegueix sobreviure i l’amant abandona el poble, quedant-se l’home amb el seu fill i la seua estimada esposa.

Sincerament la pel·lícula no és la millor que he vist, però tampoc puc dir que no em va agradar gens. No estic acostumada a veure pel·lícules mudes (era la primera que veia sencera), reconec que pensava que seria pitjor i la veritat que em va tindre prou “enganxada”, ja que l’argument fa que ho estigues. En alguns moments em va resultar pesada perquè veia que no avançava, sobretot quan estaven a la ciutat, supose que a la gent de l’època li encantaria perquè com es va comentar a classe va ser una revolució en quant a efectes i la veritat és que la temàtica fa que l’espectador estiga pendent.

He entrat en una espècie de fòrum en què es parla del film i que arreplega una sèrie de crítiques i pel que he llegit la pel·lícula està molt ben considerada, si voleu entreu i llegiu la quantitat de comentaris que hi ha:

http://www.filmaffinity.com/es/reviews/1/357856.html

La veritat és que jo no entenc res de res de cinema perquè quan vaig llegir les crítiques jo havia acabat de veure la pel·lícula i a mi no m’havia agradat, al llegir-les em vaig adonar, pel que deien, que per a l’època és un film molt avançat i que reuneix una sèrie de característiques que l’han convertit en una gran obra. Està clar que per gustos colors, però crec que caldria que aprenguérem un poc més de cinema per poder analitzar bé quan veiem una pel·lícula. Pot ser que, si jo haguera tingut prou coneixements, tampoc m’haguera agradat, però és molt important tindre bons arguments per poder opinar.

Així i tot cal dir que el cinema va dirigit a tot el públic, i per veure una pel·lícula no has d’entendre en profunditat el gènere, l’època… perquè, si no, la major part del públic no aniria al cinema. Supose que en el cas d’Espai Cinema, en algunes ocasions, cal tindre una miqueta més de base, però en general dir que a vegades un film, un llibre, un obra de teatre, etc. simplement o t’agrada o no t’agrada, pel motiu que siga.