Quan vaig llegir aquest assaig em trobava en un moment en què per certes circumstàncies no tenia ganes de res i molt menys de llegir. Vaig començar llegint altres assatjos, però la veritat és que no “m’entraven” i no era capaç d’entendre’ls i, menys encara, de fer un anàlisi adequat d’ells.
Aquest text, pròleg a El Quadern Daurat, em va servir de recolç en aquell moment en què jo era incapaç de llegir qualsevol text que fóra una mica complicat o que simplement implicara reflexionar a un nivell més alt. Em va donar esperança ja que em va fer veure que l’aprenentatge, en el meu cas a nivell universitari, no ha de relacionar-se amb l’obligada lectura d’alguns exemplars que (per a què ens anem a enganyar?) són realment impossibles d’engolir.
Ja s’ha comentat a classe prou voltes, no sempre estem amb la mateixa disposició cap a la lectura, ni tenim les ganes i l'ànim com per enfrontar-nos a alguns escrits, i, en moltes ocasions, llibres que em llegit de més jóvens i no ens han agradat gens, uns anys més tard els hem rellegit i ens han servit per a molt, o pel contrari ens han agradat encara menys.
Tots hem tingut experiències que ens han marcat en relació amb les típiques lectures obligades que culminen amb la realització d’un treball que és el propi professor qui diu com s’ha de fer, inclús en magisteri alguns hem tingut, i tenim, el plaer de fer assignatures d’aquestes característiques i això que ells mateixos durant tota la carrera ens estan dient que els aprenentatges han d'enfocar-se d’una altra manera.
Com ja hem dit en classe, en relació a la literatura, no tot el món es bò per llegir poesia, teatre o narrativa, cada persona té un gust i en cada moment necessita una cosa. És molt important que els alumnes ho coneguen tot per poder triar amb arguments, però el que no s’ha de fer és obligar a llegir un llibre d’un autor famós simplement per cultura, també s’ha de tindre en compte els gustos de tots.
Espere que quan siguem mestres prediquem en l’exemple i no ens convertim en el que ara critiquem. Bé, pot ser que hi haja gent que pense que l'aprenentatge ha de ser d’aquesta manera més tradicional, perquè és com sempre s’ha fet, però ara jo us pregunte, realment heu aprés amb aquest mètode? I, si és així, què és el que heu aprés? Us ha servit per alguna cosa en el món real?
Aquest text, pròleg a El Quadern Daurat, em va servir de recolç en aquell moment en què jo era incapaç de llegir qualsevol text que fóra una mica complicat o que simplement implicara reflexionar a un nivell més alt. Em va donar esperança ja que em va fer veure que l’aprenentatge, en el meu cas a nivell universitari, no ha de relacionar-se amb l’obligada lectura d’alguns exemplars que (per a què ens anem a enganyar?) són realment impossibles d’engolir.
Ja s’ha comentat a classe prou voltes, no sempre estem amb la mateixa disposició cap a la lectura, ni tenim les ganes i l'ànim com per enfrontar-nos a alguns escrits, i, en moltes ocasions, llibres que em llegit de més jóvens i no ens han agradat gens, uns anys més tard els hem rellegit i ens han servit per a molt, o pel contrari ens han agradat encara menys.
Tots hem tingut experiències que ens han marcat en relació amb les típiques lectures obligades que culminen amb la realització d’un treball que és el propi professor qui diu com s’ha de fer, inclús en magisteri alguns hem tingut, i tenim, el plaer de fer assignatures d’aquestes característiques i això que ells mateixos durant tota la carrera ens estan dient que els aprenentatges han d'enfocar-se d’una altra manera.
Com ja hem dit en classe, en relació a la literatura, no tot el món es bò per llegir poesia, teatre o narrativa, cada persona té un gust i en cada moment necessita una cosa. És molt important que els alumnes ho coneguen tot per poder triar amb arguments, però el que no s’ha de fer és obligar a llegir un llibre d’un autor famós simplement per cultura, també s’ha de tindre en compte els gustos de tots.
Espere que quan siguem mestres prediquem en l’exemple i no ens convertim en el que ara critiquem. Bé, pot ser que hi haja gent que pense que l'aprenentatge ha de ser d’aquesta manera més tradicional, perquè és com sempre s’ha fet, però ara jo us pregunte, realment heu aprés amb aquest mètode? I, si és així, què és el que heu aprés? Us ha servit per alguna cosa en el món real?
No hay comentarios:
Publicar un comentario