El llibre conta la història d’un xiquet, Bruno, que ha d’abandonar sa casa i anar a un altre lloc a viure, ja que son pare és general del govern de Hitler i ha d’ocupar el seu lloc de treball al camp de concentració de Auschwitz. Bruno, al principi d’estar en la nova residència es troba molt soles, ja que allí no hi ha cap xiquet. Poc després coneix a un noi, Shmuel, que viu a “l’altre costat” amb gent que sempre va vestida en un pijama de ratlles.
La majoria de gent supose que haurà llegit el llibre de John Boyne o haurà vist la recent estrenada pel·lícula inspirada en aquesta novel·la. Jo només he llegit el llibre, ja fa temps que volia fer-ho, i sempre he preferit llegir els llibres abans de veure la versió cinematogràfica que a vegades fan d’aquestos. La traducció al català pense que és acertada encara que supose que serà molt millor si és pót llegir en versió original.
La història està bastant bé, encara que té un final prou predecible. Les anècdotes que van sorgint al llarg del relat deixen veure moltes situacions que fan reflexionar sobre el tema, però per a mi el que més m’ha agradat d’aquest llibre ha sigut la manera en què l’autor plasma els pansaments d’un xiquet que ha viscut d’una manera totalment inocent durant aquesta època, aconseguint que un fet tan trascendental pel desenvolupament de la història mundial (que va suposar la quasi exterminació d’un poble), es narre d’una forma mitjançant la qual arreplega els sentiments i les vivències que s’haurien donat en el cas que la història de Bruno haguera ocorregut en la vida real, sense parlar en cap moment de violencia d’una manera explícita. Deixa que el lector es faça en la seua ment la imatge de com van ocòrrer les coses, donant una sèrie de guies contextuals (anècdotes, pensaments i sentiments de Bruno, discussions entre els pares…), per que aquest puga entendre completament la novel·la.
Per a persones adultes és un llibre de fàcil lectura, però a l’àmbit escolar li se poden donar molts usos, no només en l’assignatura de llengua i literatura, i es pot emprar per tratar una gran diversitat de temes relacionats amb la transversalitat.
La majoria de gent supose que haurà llegit el llibre de John Boyne o haurà vist la recent estrenada pel·lícula inspirada en aquesta novel·la. Jo només he llegit el llibre, ja fa temps que volia fer-ho, i sempre he preferit llegir els llibres abans de veure la versió cinematogràfica que a vegades fan d’aquestos. La traducció al català pense que és acertada encara que supose que serà molt millor si és pót llegir en versió original.
La història està bastant bé, encara que té un final prou predecible. Les anècdotes que van sorgint al llarg del relat deixen veure moltes situacions que fan reflexionar sobre el tema, però per a mi el que més m’ha agradat d’aquest llibre ha sigut la manera en què l’autor plasma els pansaments d’un xiquet que ha viscut d’una manera totalment inocent durant aquesta època, aconseguint que un fet tan trascendental pel desenvolupament de la història mundial (que va suposar la quasi exterminació d’un poble), es narre d’una forma mitjançant la qual arreplega els sentiments i les vivències que s’haurien donat en el cas que la història de Bruno haguera ocorregut en la vida real, sense parlar en cap moment de violencia d’una manera explícita. Deixa que el lector es faça en la seua ment la imatge de com van ocòrrer les coses, donant una sèrie de guies contextuals (anècdotes, pensaments i sentiments de Bruno, discussions entre els pares…), per que aquest puga entendre completament la novel·la.
Per a persones adultes és un llibre de fàcil lectura, però a l’àmbit escolar li se poden donar molts usos, no només en l’assignatura de llengua i literatura, i es pot emprar per tratar una gran diversitat de temes relacionats amb la transversalitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario